Mes: gener de 2015

La Taca Negra

Billy Bones, pirata amb la cara creuda per una cicatriu fruit de la mala vida que ha dut, es fa passar per un mariner retirat mentre s’allotja en la Posada de l’Almirall Benbow, on amaga el mapa d’un tresor que ha pispat a una colla de malfactors, antics companys seus. Jim, el fill dels mesoners, observa el comportament neguitós de l’hoste quan cada dia atalaia l’horitzó a la recerca de no-en-sabem-què. Finalment, allò que Bones tant temia, acaba arribant: un cec apareix i li lliura un pergamí amb una taca negra, de fet, la Taca Negra. És tal el terror que l’atenalla que Billy Bones acava per morir d’un atac de feridura. És el començamant de la història que ens relata Stevenson en L’Illa del Tresor.

L’alcaldesa de València va rebre fa uns dies un sobre amb remitent, faltes d’ortografia i una bala dins. Li va faltar temps per a presentar-se davant la premsa mostrant tota cofoia les fotos de l’amenaça. Si bé assegurava que el remitent era fals i no el volia esmentar, el fet és que es va filtrar de seguida: una ràdio de tendències llibertàries. Potser la Sra. Barberà ha vist la oportunitat d’eixir en la premsa per un motiu diferent als assumptes judicials que esguiten, dia si, dia també, múltiples membres del partit en què milita. O tal vegada ha volgut aprofitar en favor seu la comprensible empatia que solen provocar les víctimes. L’esguard rialler que mostrava davant els periodistes és significatiu de la poca consistència que representa l’amenaça rebuda. Només els palmeros més acèrrims de la Batlesa han intentat magnificar l’episodi, tan proclius com han sigut sempre a minimitzar les intimidacions quan són altres qui les reben. Des de fa temps les entrades als diaris digitals poden ser comentades pels lectors. Si atenem a les que ha provocat la notícia esmentada, haurem de concloure que, per als lectors, la comminació tampoc és versemblant.

L’amenaça, per a ser creïble, ha de provocar en la víctima una sensació de basarda i perill immediat. Per a Billy Bones, la Taca Negra representà la certesa què ben aviat hauria de passar comptes amb John Silver el Llarg i els seus seqüaços. Tal vegada, si el remitent del sobre tramés a Na Rita Barberà hagués enviat una urna en lloc d’una bala, la cara de l’alcaldessa davant les càmeres hauria tingut un posat ben diferent; el mes de maig s’acosta inexorablement i el dia de les eleccions haurà de passar comptes amb els ciutadans, tant si vol com si no vol.